Avuí, un dia més...
Hi ha dies que costa més aixecar-se que d'altres, dies d'aquells que un es quedaria toooot el dia dins del llit, a la guarida, ben protegits... però sabem que ens hem d'aixecar. Trobo tan positiu aquest moment: aixecar-se. Perquè saps que a la que trapitges el carrer els problemes es queden a casa...
Aquests son un seguit de fotos que he anat fent pel matí quan entro a treballar o quan sorto de la feina. Em costa llevar-me, però un cop en peu, és fa més fàcil veure les coses en positiu, i més quan un arriba al Raval ple de vida, moviment, varietat... (el meu barri es massa soso per un animar-se).. el soroll és tan característic: persianes, motocicletes, el so del timbre de les bicicletes, gent parlar, ocells.... moltes mescles de sorolls... però sempre els mateixos.
M'agrada observar aquest fet: com cadascú inicia el seu dia... costum molt familiar
més fotos: http://www.flickr.com/photos/nube_feliz/sets/72157627202876779/
